Historia

QUI SOM?  UNA MICA D'HISTORIA

El gegant i el capgròs de l’Havana

L’Havana, des de fa dècades, és bressol de nombrosos gegants, fruit d’una diversitat d’entitats amb seu en aquest barri i rodalies. Pels seus carrers hem vist passar en Rebentaxarxes, els gegants de Sant Simó, els gegants d’Iluro, en Ramonet o els gegants de les escoles, com en  Xanet-Xaneta o l’Ona. Però no és fins a la primavera de 2010 que l’associació de veïns té unes figures pròpies.

Tot comença per la insistència d’un nen de deu anys, en Mikel Clar, geganter de la colla d’en Xanet-Xaneta des dels cinc anys, que no volia que el seu barri fos orfe de figures. Ell va aconseguir, amb la seva perseverant il·lusió, que la junta de l’AVV, encapçalada pel seu president Joan Salrach i per l’Enric Clar, vinculat a la coordinadora de colles geganteres de la ciutat, fes realitat el seu el projecte amb la voluntat de recuperar per al barri unes figures que promoguessin la participació dels més joves.

La idea inicial era fer dos capgrossos representatius del barri. Les figures triades van ser l’entranyable Pere Pujades, tot un referent dins de l’associació de veïns, i en Domingo Castellà i Illa, més conegut com el Ferm. Les figures van ser encarregades al Sergio Laniado i el vestuari final va anar a càrrec de la Rosa Nogueres i l’Elvira Ferré.

Les dues figures s’estrenen per les festes de l’Havana, el 5 de juny de 2010, a l’església de l’hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, juntament amb una havanera que explica la singular història del Ferm. Aquesta peça va ser escrita per la M. Remei Peratilla, musicada per en Xandri Montasell i interpretada per la coral La Perla de l’Havana.

En Pere Pujades és un home del tot involucrat amb les reivindicacions del veïnat des dels seus inicis i l’impulsor d’una de les activitats més consolidades de la nostra festa de primavera: el concurs de paelles. És una figura puntal a l’associació de veïns del barri pel seu tarannà conciliador però d’idees clares i precises, que ha contribuït i contribueix, a l’equilibri en la presa de decisions de les juntes en les quals ha participat. Això, unit al seu caràcter afable i de bon jan, que mostra en la relació amb totes les persones del barri, l’ha convertit en tot un personatge admirat i estimat per petits i grans de la zona, per la qual cosa l’AVV l’ha volgut immortalitzar en una de les seves figures, en Pere del Callao.

En Domingo Castellà, conegut per tothom amb el sobrenom del Ferm, és un sorprenent i singular personatge que va néixer a principis de segle passat. La seva història, així com les anècdotes que d’ell s’expliquen per tot el veïnat, no deixen indiferent ningú. Un autèntic antiheroi mataroní que no va passar desapercebut per tots aquells que el van conèixer, tant per el seu físic (prop de dos metres d’alçada), com per les seves fetes i gestes. I és gràcies a la singularitat d’aquest personatge, que l’artista Sergio Laniado s’engresca fins a deixar de banda la idea inicial d’un petit capgròs i construeix un gegant de més de tres metres.

En Domingo Castellà neix a principis del segle passat i viu a la banda de mar de Mataró. Un cop morta la seva mare, que era el puntal de la família, ell i el seu pare van anar a viure a una barca abandonada de la platja. Quan el seu pare mor, el Ferm s’instal·la en un fortí dels que hi havia a les platges de Mataró, concretament, el del costat de l’actual Centre Natació Mataró.

Tal i com diu en Ramon Vila en el seu llibre Mataró, esqueixos d’un passat, en Ferm “és conegut i recordat per tots els pescadors de Mataró com un home fort i valent, amb un cor molt gran”. D’entre les seves peculiaritats podríem citar que anava amb samarreta ja fos estiu o hivern, que donava un  pop al barber del barri a canvi del tall de cabells, que va ser atropellat pel tren i també per un cotxe i que només es va trencar unes quantes dents, que es feia passar el fred donant-se plantofades amb un amic seu, que va tenir múltiples topades amb els municipals pel seu tarannà un pèl transgressor, que va anar nedant de Mataró a Arenys buscant el seu pare o que, en un fort temporal, es va llençar a la mar jugant-se la pròpia vida per salvar la d’uns altres…

En Ferm va morir asfixiat pel fum d’un braser que feia servir per escalfar-se les fredes nits d’hivern. Com  molt bé explica Ramon Vila en el llibre anteriorment citat, “el Ferm, que s’havia jugat la vida pels altres, moria a poc a poc en un solitari fortí de la platja. El destí li negà una bufada de marinada que tant mancava per tal de no morir”.

Així acaba la sorprenent història del Ferm però no la seva llegenda, que és present en l’ideari de bona part dels Mataronins i que el veïnat de l’Havana i Rodalies volem consolidar amb la creació del nostre gegant, que en preservarà la memòria.